Igual que el te negre, el te verd s'obté de les fulles de Camellia Sinensis, però a diferència del primer, en el seu tractament no hi ha un procés de fermentació. Les fulles de te verd es recullen fresques, i la seva torrefacció es pot realitzar assecant les fulles per acció del vapor (sistema japonès) o per l'escalfament (sistema xinès). El te verd suposa una quarta part del total de te produït mundialment, i els principals països productors són la Xina, Japó i Vietnam.
El te verd té els seus orígens llegendaris a la Xina de fa més de 4000 anys. Aquesta planta ha estat utilitzada al llarg de la història com a beguda, però també com a mètode de medicina tradicional xinesa durant segles. Entre les propietats que li otorgaven estava el control del sagnat, la cicatrització de ferides, i la regulació de la temperatura corporal i del sucre en sang. En els últims anys, el te verd ha guanyat adeptes en les regions occidentals, consumidores per excel·lència del te negre.
Estudis mèdics duts a terme en les últimes dècades, han demostrat que, la infusió de te verd pot tenir moltes propietats beneficioses per a la salut, entre les quals:
Disminueix la migranya i la fatiga mental: en ser estimulant ajuda a combatre la sensació de cansament i somnolència.
Broncodilatador: ajuda a relaxar el múscul llis dels conductes bronquials.
Diürètic i vasodilatador.
Augmenta la termogènesi: s'uneix a moltes dietes d'aprimament pel seu efecte d'increment de la termogènesi, procés mitjançant el qual el cos crema calories per produir calor.